XARXES SEXUALS (I): EL FEIX
quid? quod libelli Stoici inter Sericos
iacere pulvillos amant,
inlitterati num minus nervi rigent
minusve languet fascinum?
quod ut superbo provoces ab inguine,
ore adlaborandum est tibi.
¿I què? Perquè uns llibrets estoics troben gust a jeure
entre els teus coixins de seda, per això, els meus nervis, que
no saben de lletra, estan menys engorronits i el meu
membre menys decaigut? Per a alçar-lo orgullós des de la
meva engonal, l’has de treballar amb la boca.
Epode d’Horaci 8, 15-20.
Fascinum, per als romans, i també l’equivalent grec “bascanum”, significava encanteri, mal d’ull, fascinació. Curiosament, fascinum també era un sinònim de la imatge del fal·lus. A Roma es retia culte al fascinus, imatge del fal·lus, símbol de seguretat de l’estat. Quan Horaci cita fascinum es refereix a la fascinació que genera la imatge del membre viril erecte. Els grecs i els romans es penjaven amulets fàl·lics al coll per a captivar les mirades dels altres, per a allunyar el mal d’ull, per por a una mirada que els pogués fascinar, captivar irresistiblement. Les gòrgones, figures mitològiques gregues amb cos de dona, serps al cap com a cabells i mirada penetrant, convertien en pedra aquell que les mirava directament als ulls: eren efígies o imatges per a generar por als envejosos (enveja és invidere, contra-mirada).
Fascinum deriva de l’arrel llatina fascis (feix, manat). El feix romà o Fascis, símbol de poder a l’antiga Roma, era la unió d’un manat de vergues, branques fines, entrelligades amb unes cintes de cuir fins a formar-ne un sol paquet cilíndric. De la part de dalt n’emergia una destral. Per a acabar-ho d’adobar, en l’anatomia del penis hi ha una fàscia. De teixit connectiu molt resistent, re-vesteix la verga, porció central
del penis, amb unes fibres que s’empaqueten com el Fascis romà. Les paraules són les coses. El Fascis romà també és el símbol tradicional del feixisme (de l’italià fascio), de “la unió fa la força”, per bé que cada vara és fràgil per ella sola, tot el conjunt anusat per les cintes les fa fortes. El líder feixista traslada la idea de l’U en allò polític: es presenta com a portaveu fascinant d’una nació unificada que parla amb una sola veu. Com el Fascis romà.
La imatge totèmica del feix fascina, lliga i immobilitza. Atrapa les mirades però ofereix una idea de completud, d’unió amb un Ideal, anorreant el subjecte i les seves mancances. Fet d’un teixit dur i resistent, el feix fa semblant obscè d’un membre viril sense detumescència; en definitiva, pretén ocultar la feblesa, la castració. Però l’erecció no depèn de cap resistència voluntària ni de cap feix, per més dur que sigui: Un no és Amo del moviment del seu penis. Que els cossos es vivifiquin amb sang depèn d’un filar que és de l’Altre: el desig.